Óscar López

És un nou dia i el primer que faig

aguaitar per la finestra i mirar al meu voltant

mire i mire per a veure’t vindre

però tu no em véns a visitar.

Un altre dia més isc al carrer esperançat

però com ja fa setmanes tu no hi estàs.

Mire al cel i em pregunte,

tant de mal t’he fet què no vols saber res de mi?

per què no véns a veure’m ja?.

Segur que estàs enfadada, no m’hauria d’estranyar,

deixa’m explicar-te tot el que va passar.

L’últim dia que vas estar ací amb tu em vaig disgustar

altra vegada no et portares bé amb mi, i vaig explotar.

Per culpa d’allò tan desagradable que et vaig dir,

per culpa d’aquelles paraules tan lletges que vaig nomenar,

m’has abandonat i deixat desemparat.

No m’ho tingues en compte i oblida ja

allò que la meua boca mai hauria d’ haver pronunciat.

La teua manera de ser em desconcerta,

de vegades eres tendra i dolça amb mi,

em mimes i em cuides com una xiqueta,

les teues suaus carícies són un plaer

pareixen palometes fregant-me la pell.

Altres vegades eres dura intensa i despietada,

m’estremeix eixa fera furiosa que traus sovint

que amb les seues urpes m’esgarra,

m’aterra el fort caràcter que tens ací dins.

He de dir-t’ho, no puc callar,

no te n’adones però em fas molt de mal,

ja sé que canviar-te no podré

per això t’estime com eres, ja ho veus.

He de respectar-te i acceptar-te així,

no puc fer altra cosa si et vull amb mi.

Volguera que no em feres falta,

volguera no dependre de tu,

per molt que ho intente no puc viure sense tu.

Sent que a poc a poc em vaig apagant,

sent que les meues entranyes marcint.-se van.

Un alè melancòlic em sacsa al pensar,

que serà de la meua vida si no tornes al meu costat.

Tu eres la meua salvació tu, la meua inspiració,

amb tu vaig aprendre a viure …

sense tu hauré de morir…

Vull que tornen a cantar els nostres fills,

vull tornar a veure-ho tot florit.

Si no et puc sentir, quina injustícia de món existir !

Les teues llàgrimes em fan despertar, em fan tornar a viure.

De nou ha caigut la nit i tu no has aparegut,

me’n vaig al llit amb una sola il·lusió,

de tenir-te demà amb mi i tornar a ser feliç.