Una sénia és un màquina composta bàsicament per dos rodes, una horitzontal que moguda per un animal transmet el seu gir a un altra vertical instal·lada al pou, la qual du al seu voltant una corda amb catúfols que penja fins al fons del pou. En girar la roda eleva l’aigua fins a la superfície. La força motriu la realitzaven animals de tir.

L’entramat de la sénia es col·locava en una zona elevada, d’ací baixava l’aigua per a dipositar-la a una bassa, per a regar després els bancals.
La instal·lació de motors de bombeig i i el descens dels aqüífers a causa de la seua sobreexplotació, han fet desaparéixer les sénies

 

Les seues parts principals són:

● Arbre: el qual té un capçal a l’extrem superior que té enganxada una perxa que va directament al matxo o mul, i té dues barres de ferro una a cada costat del pal central, que fa de suport. En aquest arbre es col·loca la roda horitzontal.

● Roda horitzontal: aquesta roda té uns braçols que engranen amb les dents d’una roda vertical .

● Roda vertical: les seues dents engranen amb els braçols de la roda horitzontal. Aquesta roda va col·locada en una barra de ferro. La roda gira gràcies a l’engranatge amb l’altra roda, i gràcies al moviment que realitza l’animal. Aquesta fa girar una sèrie de catúfols que conformen la roda de l’aigua.

● Roda de l’aigua: està formada per una sèrie de catúfols, els quals arrepleguen aigua d’un pou (aigua del nivell freàtic), i mentre recullen aquesta aigua uns catúfols, altres dipositen l’aigua en una pastera, que condueix l’aigua a basses de reg o safarejos.

● Matxo, mul o equí: és el ‘’motor’’ de la sénia, ja que fa que puga funcionar. L’animal portava un cascavell al coll, si aquest deixava de sonar era per què l’animal havia deixat de treballar a causa del cansament.